Miserables ojos de cristal
que te ven pero no miran
que te oyen pero no escucha
noidos de madera y manos de cartón.
Un juguete roto para reyes
cual amor roto de verano.
Una noche fria de noviembre,
lluviosa como aquella canción.
Unos versos perdidos
de aquella canción prohibida de los años setenta.
Unos labios rojos,
de aquel pintalabios que nunca llegó a pintar.
De mudanzas en la luna
para no ver más este mundo
, que cada día es menos nuestro
y más de aquellos que lo dominan todo.
domingo, 22 de marzo de 2009
viernes, 16 de enero de 2009
Efímers
Se m'aparegué la mort i em preguntà que feia un cos tan efímer en tal món depradant ple e feixisme i fornici, on el Dadaïsme m'ho nega tot i el govern em prohibeix encara més.
Llavors me n'adono de que tot és una fal·làcia colossal i de que l'imatge s'ha convertit en la divisa de la nostra societat; imatges que sedueixen i fan deixar de banda la raó, ens droguen d'amagat tots els mitjans de comunicació.
Peixos de colors i punyalades traperes, gats de nit i trets a plena llum del dia. Somnis surrealistes vinguts d'altres mons. Vida en blanc i negre i dels anys vint, música clàssica i ulls de vidre trencats...
La guerra i la fam han fet mal, els cors d'alguns ja no tenen sentiments, la ciència ens ha caçat. L'amor per alguns no existeix, tot es redueix al sexe i amistats perilloses.
Els caramels han adoptat forma d'arma mortífera i els nens ja no pensen en jugar a estimar-se."
Llavors me n'adono de que tot és una fal·làcia colossal i de que l'imatge s'ha convertit en la divisa de la nostra societat; imatges que sedueixen i fan deixar de banda la raó, ens droguen d'amagat tots els mitjans de comunicació.
Peixos de colors i punyalades traperes, gats de nit i trets a plena llum del dia. Somnis surrealistes vinguts d'altres mons. Vida en blanc i negre i dels anys vint, música clàssica i ulls de vidre trencats...
La guerra i la fam han fet mal, els cors d'alguns ja no tenen sentiments, la ciència ens ha caçat. L'amor per alguns no existeix, tot es redueix al sexe i amistats perilloses.
Els caramels han adoptat forma d'arma mortífera i els nens ja no pensen en jugar a estimar-se."
jueves, 15 de enero de 2009
viernes, 9 de enero de 2009
Aléjate de mi
Aléjate de mí, que ya no te quiero ver más.
Quédate en un efímero recuerdo y ya está.
Y ya está.
Aléjate de mí, que ya no te quiero ni ver.
Causas dolor al andar,
me estremezco al mirar;
tus ojos como el mar...
Y yo ya no sé lo que es amar,
si tú le has dado la vuelta a todo.
Me has quitado la piel a tiras
y a cada segundo un cachito de vida.
Me gustaria pensar que cada dia que pasa,
me alejo un poco mas de ti.
Quédate en un efímero recuerdo y ya está.
Y ya está.
Aléjate de mí, que ya no te quiero ni ver.
Causas dolor al andar,
me estremezco al mirar;
tus ojos como el mar...
Y yo ya no sé lo que es amar,
si tú le has dado la vuelta a todo.
Me has quitado la piel a tiras
y a cada segundo un cachito de vida.
Me gustaria pensar que cada dia que pasa,
me alejo un poco mas de ti.
Qué de vueltas...
La vida tan sólo son
castillos de arena,
que cuando ya estan alzados
de golpe se derrumban.
Pequeñas ilusiones,
grandes sueños.
Todo son cuentos
que ni yo mismo me creo.
¿Porque gira el mundo,
y da vueltas la vida?
castillos de arena,
que cuando ya estan alzados
de golpe se derrumban.
Pequeñas ilusiones,
grandes sueños.
Todo son cuentos
que ni yo mismo me creo.
¿Porque gira el mundo,
y da vueltas la vida?
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
