Efímers

Se m'aparegué la mort i em preguntà que feia un cos tan efímer en tal món depradant ple e feixisme i fornici, on el Dadaïsme m'ho nega tot i el govern em prohibeix encara més.

Llavors me n'adono de que tot és una fal·làcia colossal i de que l'imatge s'ha convertit en la divisa de la nostra societat; imatges que sedueixen i fan deixar de banda la raó, ens droguen d'amagat tots els mitjans de comunicació.

Peixos de colors i punyalades traperes, gats de nit i trets a plena llum del dia. Somnis surrealistes vinguts d'altres mons. Vida en blanc i negre i dels anys vint, música clàssica i ulls de vidre trencats...

La guerra i la fam han fet mal, els cors d'alguns ja no tenen sentiments, la ciència ens ha caçat. L'amor per alguns no existeix, tot es redueix al sexe i amistats perilloses.

Els caramels han adoptat forma d'arma mortífera i els nens ja no pensen en jugar a estimar-se."