Efímers

Se m'aparegué la mort i em preguntà que feia un cos tan efímer en tal món depradant ple e feixisme i fornici, on el Dadaïsme m'ho nega tot i el govern em prohibeix encara més.

Llavors me n'adono de que tot és una fal·làcia colossal i de que l'imatge s'ha convertit en la divisa de la nostra societat; imatges que sedueixen i fan deixar de banda la raó, ens droguen d'amagat tots els mitjans de comunicació.

Peixos de colors i punyalades traperes, gats de nit i trets a plena llum del dia. Somnis surrealistes vinguts d'altres mons. Vida en blanc i negre i dels anys vint, música clàssica i ulls de vidre trencats...

La guerra i la fam han fet mal, els cors d'alguns ja no tenen sentiments, la ciència ens ha caçat. L'amor per alguns no existeix, tot es redueix al sexe i amistats perilloses.

Els caramels han adoptat forma d'arma mortífera i els nens ja no pensen en jugar a estimar-se."

"Soy un pájaro que no se acuerda de volar,
o un invierno al que se le olvidó llorar."

"Llevo tiempo engañandote,
yo no soy aquel que tu crees.

Yo no te llevaré al paraiso
ni seré tu principe azul.
Yo el sol no te daré,
ni la luna por ti robaré.

Llevo tiempo mintiendote;
no te haré canciones
que puedas recordar toda la vida.
Ni te regalaré el mundo
que tienes en tus sueños."

Aléjate de mi

Aléjate de mí, que ya no te quiero ver más.
Quédate en un efímero recuerdo y ya está.
Y ya está.

Aléjate de mí, que ya no te quiero ni ver.
Causas dolor al andar,
me estremezco al mirar;
tus ojos como el mar...

Y yo ya no sé lo que es amar,
si tú le has dado la vuelta a todo.
Me has quitado la piel a tiras
y a cada segundo un cachito de vida.

Me gustaria pensar que cada dia que pasa,
me alejo un poco mas de ti.

Qué de vueltas...

La vida tan sólo son
castillos de arena,
que cuando ya estan alzados
de golpe se derrumban.

Pequeñas ilusiones,
grandes sueños.
Todo son cuentos
que ni yo mismo me creo.

¿Porque gira el mundo,
y da vueltas la vida?